Adolescents

Que els adolescents d'ara no són com els d'abans no és cap secret. És obvi i no podria ser d'una altra manera. Jo, que tracto amb adolescents diàriament, n'he vist de tots colors. Ara no s'estila comprar discos. De fet, el mateix concepte de "disc" és aliè per a la majoria d'adolescent d'avui. Ells baixen música d'internet, en el millor dels casos, legalment. Per curiositat, li vaig preguntar a un dels meus estudiants si això de comprar un CD a una botiga de música era una cosa que ell havia fet alguna vegada. Em va mirar amb aquella mirada del tipus "Tu ets burro?", va somriure, i em va contestar: "No!". Aleshores li vaig dir què feia si volia comprar un CD sencer. Em va contestar que ell només baixava música d'internet, fins i tot àlbums sencers, d'iTunes o d'altres servidors. Per sorpresa meva, ahir a una de les meves classes hi havia una estudiant escoltant música amb un reproductor de CD portàtil. M'hi vaig apropar i SORPRESA! Vaig veure 2 CD's. Sí, CD's de veritat, no còpies. Amb caràtules i tot ... Era un recopilatori de Nirvana i el "Highway to Hell" d'AC/DC (la versió remasteritzada!). Quina alegria, un adolescent que s'assembla a mi!!!!! De seguida li vaig donar conversa a l'estudiant. Li vaig dir que jo tocava la guitarra en una banda de rock quan era adolescent, que tocàvem aquelles cançons del disc d'AC/DC, que Nirvana era una banda que també m'agradava molt, que la cançó "Smells Like a Teen Spirit" (vés quin títol!) era de l'època en què vaig venir als EEUU per primera vegada ... La nena semblava contenta de la "connexió" musical, i jo estic encantat de la vida, perquè encara hi ha adolescents que compren discos, i que escolten la mateixa música que jo.