Sant Jordi 2005

Sant Jordi és la meva festa preferida de les que se celebren a Catalunya. Quan un és a Barcelona i arriba Sant Jordi, recorda que és el dia de la rosa, del llibre, dels enamorats, i que, a la resta del món, se celebra el Dia Internacional del Llibre.
No és pas veritat. Aquí als EEUU no se celebra. Poquíssima gent ho deu saber. A la recerca d'una normalitat impossible, ahir vaig anar a comprar-me un llibre. Me'n vaig comprar quatre: un catàleg del Art Institute of Chicago, una edició anotada de Romeo & Juliette, un llibre de llistes de Rock, i The Complete Idiot's Guide to Ioga. Això dels idiotes és una col·lecció de llibres que està molt bé (n'hi ha una altra que es diu The Dummies Complete Guide), però no donaré detalls, no sigui que un editor espavilat em robi la idea. A més, un amic meu em va deixar el llibre "Tres Nadals" del Quim Monzó, i avui quan m'he llevat m'he quedat al llit llegint-lo. Un plaer ...
Quan era a Barcelona celebrava aquesta diada amb una religiositat malaltissa. Regalava llibres i roses, me'n regalaven (de llibres i de roses), era feliç, i creia que tothom també ho era. Ara tan lluny de casa, només em queda celebrar-ho clandestinament, sense poder-ho dir a ningú, sense que ningú sàpiga que em bull la sang cada vegada que tinc un llibre a les mans. I amb la gorra i els guants, perquè ahir a Chicago nevava.