No Sense (At All!)

Una de les coses que m'encanten dels EEUU és que és molt difícil trobar-se fumadors als llocs públics. Excepte als bars, que no frequento, els llocs públics on permeten accés a fumadors tenen també una zona reservada per a ells. Així, quan un va a sopar al restaurant no torna a casa fent pudor a tabac. És la gran diferència amb Espanya. Jo sé que sóc a Espanya quan veig un senyal de prohibit fumar, però tothom fuma. Això és immediat, només deixar l'avió, tothom s'apressa a encendre la cigarreta. I no busquis inútilment algun reponsable de l'empresa per a queixar-te, perquè en la majoria de casos, ell també estarà fumant.
Però si bé el tabac està molt mal vist socialment als EEUU, l'alcohol és el rei. Aquí la gent beu, i molt! A més, els divendres quan acabes de treballar, algú sempre et convida a prendre una cosa. En lloc de dir-te "Véns a prendre alguna cosa?", et diuen: :"Véns a emborratxar-te?". Perquè diguem-m'ho clar, aquest n'és l'objectiu principal: emborratxar-se. Així, no vagis a buscar gent amb paladar fi, què carai! Anem a la cosa pràctica, cervesa de la més barata, una darrera l'altra, i si em puc emborratxar en tres quarts d'hora millor que en mitja. Homes i dones, grans i petits, aquí tothom té molt clar que l'important és emborratxar-se. Fins i tot els divendres, quan fa un parell d'anys agafava el tren per anar als suburbis, es permetia el consum de begudes alcohòliques dins el tren, amb la qual cosa podies arrivar a casa ja begut. T'estalviaves haver d'anar al bar amb els amics i tal. A les celebracions tipus "BBQ" (barbacoes, molt americanes), la gent porta la seva pròpia cervesa. I no en porta 6 o 12 ampolles. En porten 24, 48 o un bidó sencer. El curiós és que aquella és la seva cervesa, i ningú més en pot beure. Ben curiós.
El que no té cap mena de sentit, en una societat tan alcoholitzada, és el que vaig presenciar divendres. En Bryan i jo vam acompanyar al Joan a un bar perquè ens volia presentar la seva nòvia, i a la porta vam trobar dos amics del Bryan que havien estat fets fora del bar perquè ell havia begut una cervesa, i portava moto sense casc. Quina sorpresa! Primer perquè aquí el casc només és obligatori per bicicletes (sí, no m'he pas equivocat, les poques motos que veus aquí van totes sense casc), i segon perquè quina diferència hi ha entre conduir begut amb casc i conduir begut sense casc? Aquestes són aquelles coses dels EEUU que no tenen cap sentit. Vaig entrar al bar, i mentre la senyora de la porta comprovava el meu carnet per assegurar-se que sóc major de 21 anys (un altre sense sentit, he vist demanar carnets a homes de més de 50 anys), li vaig preguntar; "Perdoni, però haig de conduir de tornada a casa. Em deixaran beure?". "Si vas en cotxe no hi ha cap problema", va reblar la senyora.