Reverse Cultural Shock

Aquest estiu vaig viatjar, com cada estiu, a Barcelona. Un amic meu que també viu a Chicago i és de Barcelona m'ho va posar en aquestes paraules: "tenim reverse cultural shock". Va ser dir-m'ho i creure-m'ho. Resulta que a Barcelona la manera de fer no m'agrada, em molesta sovint, i la trobo poca-solta. Després de dos mesos allà, la situació va arribar a ser gairebé insostenible.
Només tornar a Chicago, tot em va semblar una meravella, la gent amable, les coses dins una lògica perfecta, i el sentit comú a tot arreu. No entenia com era que es podia fer d'una manera diferent.
Ara ja fa gairebé un mes que he tornat, i honestament he de dir que més o menys he recuperat la perspectiva. Sense entrar en detalls del que encara avui em sembla més coherent aquí que a Barcelona, suposo que cada país té les seves coses, i no hi ha res perfecte.
Però el meu amic em va deixar preocupat, perque sí sí, tinc "reverse cultural shock".