The World Is Flat

Religious Views of Life #6

Islam: If shit happens, it is the will of Allah

Religious Views of Life #5

Hinduism: This shit happened before.

No al racisme

What would YOU do?

A few times I pictured myself in a situation when a doctor tells me I will be dying soon. The same situation depicted in the excellent movie "My Life Without Me" directed by Isabel Coixet. What would I do? I just get so confused.
A 22 yeard old student who graduated from my High School in 2002 passed away on Wednesday. Last Sunday, she was told she had three days of life remaining. She had cancer. She got married the day after with her boyfriend, at the chapel they have at the same hospital. She died on Wednesday.
Life is very cruel, sometimes. In a situation like that, what would YOU do?

Això no és una pipa

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

Music must be set free from any sort of scientific apporach; its aim must be to give pleasure. Within these limits it is possible to achieve great beauty. Extreme complication is the antithesis of art. Beauty must be something that can be felt, the pleasure it gives must be immediate; it must impose itself on us, or insinuate its way into us, without our having to make the least effort to reach out toward it. Look at Leonardo, look at Mozart. There were two great artists!

Claude Debussy
Monsieur Croche, 1921

Benjamin Franklin (1706-1790)

"... the most accomplished American of his age and the most influential in inventing the type of society America would become. Indeed, the roots of which of much of what distinguishes to nation can be found in Franklin: its cracker-barrel humor and wisdom; its technological ingenuity; its pluralistic tolerance; its ability to weave together individualism and community cooperation; its philosophical pragmatism; its celebration of meritocratic mobility; the idealistic streak ingrained in its foreign policy; and the Main Street (or Market Street) virtues that serve as the foundation for its civic values."
From "Benjamin Franklin. An American Life", by Walter Isaacson

Torino

Els Jocs Olímpics són una excel·lent mostra de la pau entre els pobles.
The Olympic Games are a great demonstration of peace among people.

Som una nació

Shemale

I went to the gym today, and there was a "woman" in the men locker room. I looked 3 different times because I wanted to make sure I was not confused, and "she" had boobs and "her" butt was like a woman's butt. She was wearing women clothes and shoes and she looked like a woman to me. I was kind of shocked there was a woman in there, so I went to the counter to let them know there was a woman in the men locker room. I was told he was a guy. A shemale.

Adolescents

Que els adolescents d'ara no són com els d'abans no és cap secret. És obvi i no podria ser d'una altra manera. Jo, que tracto amb adolescents diàriament, n'he vist de tots colors. Ara no s'estila comprar discos. De fet, el mateix concepte de "disc" és aliè per a la majoria d'adolescent d'avui. Ells baixen música d'internet, en el millor dels casos, legalment. Per curiositat, li vaig preguntar a un dels meus estudiants si això de comprar un CD a una botiga de música era una cosa que ell havia fet alguna vegada. Em va mirar amb aquella mirada del tipus "Tu ets burro?", va somriure, i em va contestar: "No!". Aleshores li vaig dir què feia si volia comprar un CD sencer. Em va contestar que ell només baixava música d'internet, fins i tot àlbums sencers, d'iTunes o d'altres servidors. Per sorpresa meva, ahir a una de les meves classes hi havia una estudiant escoltant música amb un reproductor de CD portàtil. M'hi vaig apropar i SORPRESA! Vaig veure 2 CD's. Sí, CD's de veritat, no còpies. Amb caràtules i tot ... Era un recopilatori de Nirvana i el "Highway to Hell" d'AC/DC (la versió remasteritzada!). Quina alegria, un adolescent que s'assembla a mi!!!!! De seguida li vaig donar conversa a l'estudiant. Li vaig dir que jo tocava la guitarra en una banda de rock quan era adolescent, que tocàvem aquelles cançons del disc d'AC/DC, que Nirvana era una banda que també m'agradava molt, que la cançó "Smells Like a Teen Spirit" (vés quin títol!) era de l'època en què vaig venir als EEUU per primera vegada ... La nena semblava contenta de la "connexió" musical, i jo estic encantat de la vida, perquè encara hi ha adolescents que compren discos, i que escolten la mateixa música que jo.

Intercourse

This woman says she had 127 times intercourse in a row. That is the way she looked afterwards.

The Inspiration of Saint Matthew

Happy Valentine's Day !!!

Religious Views of Life #4

Zen: What is the sound of shit happening?

Religious Views of Life #3

Buddhism: If shit happens, it isn't really shit.

Yellow

Fire

Not anymore

Nupcial

No vull casar-me per haver de pagar la hipoteca.

Orgull

En un país normal, músics com Raimon o Lluís Llach serien best-sellers indiscutibles. Però al meu país Raimon i Lluís Llach venen més aviat poquets discos. Quan he viatjat a França i he connectat la ràdio, gairebé només se sent música francesa. El mateix m’ha passat a Anglaterra i als Estats Units. L’orgull d’allò propi no té límits als EEUU. Al meu barri hi ha una ferreteria amb un anunci gegant a l’aparador que diu “Support your community. Buy local”. A Madrid això esgarrifa, perquè és clar … podríem acabar convertint-nos en un estat federal com Alemània i EEUU, i quina por!, acabar semblant-se als americans o als alemanys… Déu ens en guard!, amb la meravella que és ser i sentir-se espanyol, “una” nació “grande y libre” líder indiscutible en el nostre món d’avui.

Fa molts mesos que l’actualitat política a Catalunya la protagonitza la reforma de l’Estatut. Sembla que som a la recta final, i que el senyor diputat Artur Mas, en representació de CIU i per no faltar al costum, ens ha tornat a fer el gran “favor” de salvar la Pàtria a Madrid. És allò de caixa o faixa. Per als despistats com un servidor, ell mateix ens ho explica en una entrevista que he llegit fa poc. Catalunya no poc jugar al tot o res, perquè es quedaria amb res. Ergo, més val un mal negoci que cap. Això segons la seva respectable opinió, perquè a mi, senyors de CIU (i a tots els altres partits que ja han dit que sí-sí reverència-reverència a l’Estatut rebaixat), em donen ganes de posar-me a plorar.

He llegit fa poc el llibre de Xavier Roig Entre l’Espanya i la paret, i m’ha sorprès la claredat meridiana amb la qual l’autor analitza la Catalunya d’avui. I no m’ha deixat indiferent primer, l’estatus del senyor Roig, una persona normal, assalariada en una empresa multinacional, de mitjana edat, que no té res a veure amb cap partit polític; i segon, el seu punt de vista: la culpa del que passa a Catalunya NO és de Madrid. Again: la culpa no és de Madrid; és nostra.
La lectura del llibre de Roig ha coincidit amb moltes lectures que estic fent sobre la història dels EEUU, específicament sobre l’Amèrica colonial i el període revolucionari que va alliberar EEUU de l’imperialisme britànic. No sé si cal recordar aquí que l’anglès ha estat un dels imperis més ferotges i poderosos de la història de la humanitat. Però quan les coses anaven mal dades a les Amèriques, i l’abús de la corona a les colònies es va fer insuportable, els americans es van revoltar i van autoproclamar, el 4 de juliol de 1776, la seva independència. Malauradament, aquesta proclamació política va anar acompanyada d’una guerra que, a priori, tenien guanyada els britànics. Però la tenacitat, convicció i unitat dels americans els va fer lliures. Evidentment, aquests són uns altres temps i afortunadament no cal anar a cap guerra per a què un país exerceixi el seu dret a l’autodeterminació i decideixi què vol ser.

La talla d’alguns des líders d’aquella època com Benjamin Franklin, George Washington, o John Adams, per posar només tres exemples, em fan pensar en l’orgull, tenacitat, lideratge i unitat que no tenim els catalans. I en la honestedat política que tampoc tenen els espanyols, quan no van acceptar l’Estatut que els bascos van decidir al seu Parlament, i quan retallen –escatimen, burlen, escupen- el nostre estatut que també hem aprovat amb majoria al nostre Parlament.

One hundred and twenty-two CD's

(no comment)

Rainy Day

You Are Beautiful

Going to Chicago

Somni de poble