Friday, June 30, 2006
Wednesday, June 28, 2006
Monday, June 26, 2006
Vacances 8: Mataró

Després d'una setmana somiant vacances a Sud-Amèrica i Àsia, avui me'n vaig de vacances a Mataró, a la capital del Maresme, a la ciutat dels Cap-Grossos. Me'n vaig al lloc on vaig néixer, a visitar la meva família, a descansar i a celebrar les Santes. Al Castell de Burriac, a la Riera d'Argentona, a les Rambles de Barcelona, a Pineda de Mar, al Bruguer, a la Plana de Vic, a l'Empordà, al Pirineu, al Montseny. a Catalunya!
Sunday, June 25, 2006
Saturday, June 24, 2006
Friday, June 23, 2006
Thursday, June 22, 2006
Wednesday, June 21, 2006
Tuesday, June 20, 2006
Monday, June 19, 2006
Sunday, June 18, 2006
Saturday, June 17, 2006
Diguem NO!

Demà diumenge 18 de juny se celebra el referèndum per al nou Estatut a Catalunya. PSC-CiU-IC demanen el Sí, mentre que el PP i ERC demanen, per raons completament oposades (els primers perquè va massa lluny, els segons perquè no arriba als mínims desitjables), el No.
El Parlament de Catalunya va aprovar, amb el 90% dels vots dels seus diputats a favor, una reforma estatutària que va anar al Congrés dels Diputats per a la seva tramitació. Allà es va aprovar la seva tramitació, i va començar la presa de pèl. L'Etatut que els catalans hem de votar diumenge no és l'Estatut que el nostre Parlament va aprovar. És per això que jo em pregunto fins a quin punt el nostre Parlament té capacitat democràtica real per a poder legislar. Quina és la sobirania del nostre Parlament, quan legista "a mitges", sempre pendent del que ens deixarà passar el Congrés dels Diputats espanyol? En contra d'aquest argument es diu que l'Estatut era inconstitucional en alguns punts, incompatible amb altres lleis orgàniques de caràcter general a tot l'Estat, etc. Però en un moment de la Història de la Humanitat en què els pobles tenen Dret a exercir la serva Autodeterminació, un Dret que és bàsic i que és reconegut per les Nacions Unides, no entenc com Espanya pot encara defensar a mort articles de la seva Constitució com la indissolubilitat de l'Estat. Si l'Estat és constituït per la Unió de diverses Nacions, aquestes Nacions han de tenir sempre el Dret a decidir si volen continuar o no formant part de l'Estat.
Ara per ara, Espanya no té la maduresa necessària per dirimir aquestes qüestions. Ho va demostrar quan va tombar la tramitació de l'Estatut d'Euskal Herria, i ho està demostrant ara amb l'Estatut de Catalunya. Òbviament, els Estatuts d'Andalusia o d'altres comunitats autònomes no els suposen cap problema, perquè és sabut que aquestes altres comunitats no són nacionalitats que pretenguin una proclamació sobiranista que perilli la unitat de l'Estat espanyol que es defensa desde Madrid. I fixeu-vos l'impacte mediàtic gairebé nul que tenen. I en canvi, quantes paraules d'odi s'han escrit en contra de Catalunya durant l'últim any.
Fa un parell de dies llegia una entrevista que el president espanyol concedia al diari AVUI. En la primera meitat de l'entrevista, Rodríguez Zapatero ens explicava que l'Estatut que es vota diumenge és "millor" que el que va sortir del nostre Parlament. En l'altre meitat de l'entrevista, es discutia la situació d'esperança de pau creada a Euskal Herria després de l'alto al foc permanent d'ETA. I aquí Zapatero tirava pilotes enfora quan se li preguntava per les tendències majoritàriament sobiranistes dels bascos. Quina opció democràtica real tenen aquestes opcions en una Espanya que es nega a negociar el Dret de l'Autodeterminació dels pobles que la formen? Jo en sóc profundament escèptic. Però Espanya, tard o d'hora, haurà d'acceptar les regles del joc democràtic. Com va argumentar el Lehendakari Ibarretxe al Congrés dels Diputats en la Defensa del seu Estatut, abans de discutir com volem viure junts, primer hem de decidir si volem viure junts.
---------------------------------------------------------
Jo no podré votar diumenge perquè visc a Chicago (EUA) i no m'han arribat les paperetes. Un ja s'hi ha acostumat a aquest rebuig del sistema per a les persones que residim a l'estranger. Però seguiré molt atentament el decurs de la jornada electoral, i espero que, per Catalunya, per Justícia, Llibertat i Democràcia, guanyi el NO.






























