Massa tard.

Després de dos mesos lluny del meu ordinador, vaig tornar de les meves vacances amb moltes idees per escriure en aquest blog. Somiava de lluny que em passaria hores davant del meu teclat escrivint el que a mi em semblava tan interessant i que despres algú (sí, ara sé segur que hi ha algú) llegirà. Però després d'un mes, i de tantes ocupacions que m'han mantingut allunyat del blog, és massa tard per recuperar els pensaments perduts.
És una llàstima, perquè de debò que tenia moltíssimes coses per explicar!

Reverse Cultural Shock

Aquest estiu vaig viatjar, com cada estiu, a Barcelona. Un amic meu que també viu a Chicago i és de Barcelona m'ho va posar en aquestes paraules: "tenim reverse cultural shock". Va ser dir-m'ho i creure-m'ho. Resulta que a Barcelona la manera de fer no m'agrada, em molesta sovint, i la trobo poca-solta. Després de dos mesos allà, la situació va arribar a ser gairebé insostenible.
Només tornar a Chicago, tot em va semblar una meravella, la gent amable, les coses dins una lògica perfecta, i el sentit comú a tot arreu. No entenia com era que es podia fer d'una manera diferent.
Ara ja fa gairebé un mes que he tornat, i honestament he de dir que més o menys he recuperat la perspectiva. Sense entrar en detalls del que encara avui em sembla més coherent aquí que a Barcelona, suposo que cada país té les seves coses, i no hi ha res perfecte.
Però el meu amic em va deixar preocupat, perque sí sí, tinc "reverse cultural shock".