Homosexuals and marriage

Spain might be a tiny country, compared to the size of the United States. But Americans are really pissed off everytime our new government makes a decision they may not like.
It happened when Zapatero pulled out the troops from Iraq, and it just happened again now the bill allowing gays to get married is about to be passed.

This is an e-mail somebody named "mdman1972" sent to all the Ofices of Tourism of Spain here in the United States:

" I just wanted to let you know that if Spain passes this law legalizing gay marriage, there will be a major boycott on tourism to Spain. I myself had hoped to take a vacation with my family to Spain but now I won't. Why should anyone want to visit a country that says homosexuals can be married? That's perverted and wrong. So here's what I say: let these gays get married but lose potentially millions, if not billions in pesos. It doesn't bother me but perhaps it should bother you. Why should we go to a disgusting country? Pass this on to the members of the parliament, especially the socialists who don't believe in God. "

And this is the e-mail I sent him back:

" Dear mdman1972,

I am Spaniard and I'm sorry to hear that you are planning to cancel your vacations to Spain. Eventually, thousands of homosexuals all over the world will be happy to come instead. I am also sorry to hear that you think this bill we are just about to pass is "disgusting", and that Spain is a "disgusting country". Everybody is entitled to express their own opinion, as long as it is expressed with respect.

I am not homosexual, but some of my friends are. And I am really proud of my government to propose a law that equals the right to get married to everyone. I think marriage is a human right, not an heterosexual benefit, and it does not have anything to do with God.

By the way, two things: a lot of Socialists in Spain believe in God. And sorry, you are not going to be able to use pesos in Spain. We used to have pesetas before 2002. And now we use Euros.

Sincerely,
A man of Peace "

Sant Jordi 2005

Sant Jordi és la meva festa preferida de les que se celebren a Catalunya. Quan un és a Barcelona i arriba Sant Jordi, recorda que és el dia de la rosa, del llibre, dels enamorats, i que, a la resta del món, se celebra el Dia Internacional del Llibre.
No és pas veritat. Aquí als EEUU no se celebra. Poquíssima gent ho deu saber. A la recerca d'una normalitat impossible, ahir vaig anar a comprar-me un llibre. Me'n vaig comprar quatre: un catàleg del Art Institute of Chicago, una edició anotada de Romeo & Juliette, un llibre de llistes de Rock, i The Complete Idiot's Guide to Ioga. Això dels idiotes és una col·lecció de llibres que està molt bé (n'hi ha una altra que es diu The Dummies Complete Guide), però no donaré detalls, no sigui que un editor espavilat em robi la idea. A més, un amic meu em va deixar el llibre "Tres Nadals" del Quim Monzó, i avui quan m'he llevat m'he quedat al llit llegint-lo. Un plaer ...
Quan era a Barcelona celebrava aquesta diada amb una religiositat malaltissa. Regalava llibres i roses, me'n regalaven (de llibres i de roses), era feliç, i creia que tothom també ho era. Ara tan lluny de casa, només em queda celebrar-ho clandestinament, sense poder-ho dir a ningú, sense que ningú sàpiga que em bull la sang cada vegada que tinc un llibre a les mans. I amb la gorra i els guants, perquè ahir a Chicago nevava.

The new Pope

VISAT

M'agradaria conèixer l'origen de la paraula "visat". Recordo que, quan treballava amb arquitectes, tots els projectes havien de ser "visats" pel seu respectiu Col·legi Professional. El visat era com un vist-i-plau (o és vistiplau?) que donava validesa al projecte.
El Visat també s'utilitza en els passaports. És un document expedit per una ambaixada que et dóna permís per visitar el seu país en unes condicions determinades. Segon les relacions diplomàtiques del teu país amb el país que visites, necessites un visat o un altre (o cap). Per exemple, amb el meu passaport espanyol puc visitar els EEUU com a turista sense necessitat de demanar cap visat. La durada de la meva estada varia segons l'humor dels americans. Pot ser de 30, 60 o 90 dies, i l'estat d'humor serà la paranoia d'estat d'alerta del país en el moment en què viatges. Si l'estada és superior al que ells consideren una visita turística, en el nostre cas necessitem sol·licitar un Visat a través del seu Departament d'Immigració. Tots els visats tenen un "sponsor", que seria la institució que t'avala per obtenir el visat. Per exemple, si un estudiant de secundària vol estudiar un any als EEUU, necessitaria un Visat avalat pel districte escolar que visita. Si un arquitecte va a treballar als EEUU durant un període de 3 anys, necessita un Visat avalat per l'empresa que el contracta.
Però la pregunta queda encara per resoldre. Què significa exactament "visat"? I quin és l'origen d'aquesta paraula?
(P.S. Oblidava dir que avui m'han concedit un nou visat de treball per estar-me 3 anys més aquí als EEUU.)

W.H. AUDEN

Stop all the clocks, cut off the telephone,
Prevent the dog from barking with a juicy bone,
Silence the pianos and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.

Let aeroplanes circle moaning overhead
Scribbling on the sky the message "He Is Dead",
Put crepe bows round the white necks of the public doves,
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.

He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest,
My noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last for ever: I was wrong.

The stars are not wanted now: put out every one;
Pack up the moon and dismantle the sun;
Pour away the ocean and sweep up the wood.
For nothing now can ever come to any good.

Indisposicions

Avui m'he llevat tard. Relativament tard. M'estava preparant mentalment per anar a córrer però de sobte CREC. Una altra vegada el trapezi. Contractura muscular. Crema, pastilles, calor, i avui no vaig a córrer. He estat tot el matí escrivint a l'ordinador. Espero tenir l'article de l'Springsteen preparat en menys d'una setmana. Ara pràcticamente està enllestit, però necessito polir la bibliografia, les notes a peu de pàgina, i l'orografia. Sempre hi ha galerades, especialment quan escrius en una llengua que no és la teva.
Bé, aniré a preparar alguna cosa per dinar i aquesta tarda intentaré anar a fer un volt (caminant, és clar). Al vespre tinc un sopar d'aniversari. Sincerament, aquestes celebracions sempre m'han semblat una bestiesa. El pitjor és quan la gent porta regals. Ho trobo infantil i no puc evitar un somriure maliciós. Però bé ... cadascú té dret a expressar-se lliiurement, no?
Pel que fa a aquest blog, té gràcia. Ahir llegia la Marlene, que ara ja no es diu Marlene, i crec que fa servir el mateix servidor que jo (però en colors verds). Mai sé si hauria d'escriure en català, en castellà, o en anglès. Mai sé, tampoc, si algú em llegeix.