Europa

Europa veta la possibilitat dels catalans de dirigir-se en català a les institucions europees, gràcies a l'esforç titànic del diputat anti-català del PP Alejo Vidal-Quadras (que no cal recordar que és català). És aquesta l'Europa dels pobles? De quins pobles, dels que només tenen Estat? Quina vergonya!

Ludwig Wittgenstein (April 26, 1889 – April 29, 1951)

The world consists of independent atomic facts — existing states of affairs — out of which larger facts are built.
Language consists of atomic, and then larger-scale propositions that correspond to these facts by sharing the same "logical form."
Thought, expressed in language, "pictures" these facts.
We can analyse our thoughts and sentences to express ('express' as in show, not say) their true logical form.
Those we cannot so analyse cannot be meaningfully discussed.
Philosophy consists of no more than this form of analysis: "Wovon man nicht sprechen kann, darüber muß man schweigen" — whereof one cannot speak, thereof one must be silent.

Enveja

Tinc uns somnis que em provoquen una enveja assassina, i quan em llevo, em vull morir.

Desolation

FC Barcelona

El Barça s'ha classificat avui, en empatar amb el AC Milan a 0 gols, per a la final de la Copa d'Europa d'aquest any. Ha estat una classificació merescudíssima que premia el millor futbol que avui es practica a Europa. El 17 de maig el Barça haurà de demostrar davant de l'Arsenal si és un digne mereixedor de la Copa. I si la guanyem, a esperar cent anys més.

Rembrandt Harmenszoon van Rijn

Spencer Tunick

Sant Jordi

Avui és Sant Jordi, Patró de Catalunya. És la festivitat que m'és m'agrada. És el dia internacional del llibre, i a Catalunya, també el dia dels enamorats. Els nois regalen una rosa a la seva estimada, i les noies un llibre en retorn. Els carrers i places són plens a vessar de gent mirant parades de llibres, venent roses, tots celebrant una de les primeres festivitats de la primavera. Malgrat ser lluny del meu país, avui sortiré i disfrutaré d'un diumenge assoleiat. Li regalaré una rosa a la meva estimada, i ella em regalarà un llibre. Feliç Sant Jordi!
Today is Saint George, patron of Catalonia. It is my favorite holiday through the year. It is the International Day of Books, and in Catalonia, it is also the Day of Love (instead of Saint Valentine). Guys give girls a rose, and girls give them a book in return. Streets are full of people roaming looking for a book, selling roses, everyone celebrating one of the first holidays of the Spring season. Although being so far away from my country, today I will go out to enjoy this sunny Sunday morning. I'll give my darling a rose, and she will give me a book. Happy Saint George!

King Kong

It wasn't the aeroplanes. It was the beauty who killed the beast.

Feeling Like Friday

Colors. 2: Orange

Like: Orange is a combination of red and yellow, so it takes on many of the characteristics of both colors. It is vibrant and warm, like the autumn leaves. Orange has the physical force of red, but it is less intense, less passionate. Lovers of this color work and play hard, are adventurous and enthusiastic.

You are good-natured, expansive and extroverted with a disposition as bright as your favorite color, and you like to be with people. Your ideas are unique and you have strong determination. You are more agreeable than aggressive.

Orange people can be fickle. It has been said that your latest friend is your best friend. Orange lovers make for undependable mates - they're always looking for new worlds to conquer! Success in business can come easily to this gregarious, charming person.

If your preferences tend to the peach tones, you have all of the same traits as the orange person, but you are much less assertive about it. You work hard, but your play (especially sports) activities are more as an observer than a participant. You're friendly and charming as well, but in a much more subtle way!

Dislike: Life is definitely not a dish of gumdrops for the rejecter of orange. Nothing flamboyant appeals to you. You dislike too much partying, hilarity, loud laughter, showing off and obvious intimacy. As a result, you may be difficult to get to know, if not a loner. You prefer a few genuine close friends to a large circle of acquaintances and once you make a friend, they're your friend forever.

Mi piace molto la lingua italiana ...

Il Barcellona espugna San Siro nella semifinale di andata di Champions League: la squadra di Frank Rijkaard lascia Milano con una vittoria importante, ottenuta grazie al gol di Giuly all’11’ della ripresa. Il primo tempo si chiude con un pareggio, grande equilibrio nel risultato così come in campo, dove le squadre si affrontano a viso aperto, ma si ritrovano a giocare soprattutto a centrocampo. Il Barcellona fa girare palla, il Milan anche, ma appare più incisivo in attacco. Infatti le maggiori occasioni portano la firma dei rossoneri, prima con Gilardino, che colpisce il palo, poi con un colpo di testa in tuffo di Sheva, fuori di un niente. Per il Barça qualche numero di Ronaldinho e soprattutto conclusioni dalla distanza, sulle quali è sempre attento e tempestivo Dida. A cinque minuti dall’inizio della ripresa è ancora la squadra di Ancelotti ad andare quanto mai vicina al gol: Kakà, in area cerca Gilardino che, disturbato da un difensore avversario, non riesce a trovare la porta a due passi da Valdes. Il cronometro segna l’11’ e il Barcellona trova, un po’ a sorpresa, il vantaggio. Ronaldinho lancia Giuly che si infila tra Nesta e Kaladze e di sinistro supera Dida. Poi proprio il Pallone d’Oro in carica va vicinissimo allo 0-2, ma il suo destro finisce sul palo. Al 35’ il Milan potrebbe riportare il risultato in equilibrio, ma Ambrosini, imbeccato da Kakà, tutto solo non riesce a infilare Valdes. Stessa sorte per un colpo di testa di Maldini. A San Siro finisce quindi 0-1 per il Barça, ma l’appuntamento è per il 26 aprile al Camp Nou per il match di ritorno, ancora tutto da giocare.

Colors. 1: Blue

Like: The color of tranquility and peace, blue tends to be the most preferred color universally. Although cool and confident (or wishing to be), blues can be vulnerable. You are trusting and need to be trusted. You are sensitive to the needs of others and form strong attachments, and are deeply hurt if your trust has been betrayed.

Blue people aspire to harmony, serenity, patience, perseverance and peace. You are somewhat social but prefer sticking to your own close circle of friends. You think twice before speaking or acting out. You are generally conservative, even tempered and reliable.

Because of the highly developed sense of responsibility of the blue personality, you must be careful of perfectionist tendencies that may make you unrealistically demanding. Your gentleness, however, will win out.

Dislike: A dislike of blue may mean restlessness - a need to break away from the sameness that bores you. Perhaps you would like to change your job, or even your life, and long for more excitement. You might be tired of being "depended on," but your conscience makes you stay. You wish that you were either wealthy or brilliant (or both) because that would enable you to have all the good things in life without working so hard. Deeper blues may mean sadness and melancholy to you - blue may simply give you the blues.

Vergonya

Avui m'hagués agradat comentar les declaracions de Bernd Schuster després del partit contra el Madrid, en què deia que "Nosotros ni UEFA, ni pollas, no estamos en eso", però hi ha una xifra que em sembla escandalosament vergonyosa, i és d'això del que vull parlar. Durant tota la Setmana Santa he anat consultant les notícies espanyoles online, i he anat observant com la xifra de morts a les carreteres continuava augmentant. Al principi eren uns 30, després 41, 50 i tants, 70, ahir diumenge ja eren 92, després l'autocar amb 4 persones més, i aquest matí quan m'he llevat el número de morts era ja de 101. Espanya té 44 milions d'habitants i en una Setmana de vacances, on se suposa que la gent surt a descansar, a divertir-se, a visitar la família, 101 persones perden la vida a la carretera. Més que no pas les morts per terrorisme, violència domèstica, càncer, etc. A EEUU, amb una població 7 vegades superior a l'espanyola, d'aquest tema no se'n parla mai, perquè simplement, la gent no mor a les carreteres. No en les proporcions que passa a Espanya. Quin és el motiu? És ben cert que les carreteres espanyoles no són les millors del món, però se suposa que els conductors han d'adaptar el seu estil de conducció a la via. I em sembla que això és el que no passa. No pot ser que la gent continui conduint a 150 Km/h per una carretera nacional, o a 200 Km/h per l'autopista. I si a això hi afegim conductors cansats, beguts, o fins i tot sota els efectes d'alguna droga, la xifra 101 pren tot el sentit. Els conductors espanyols figuren entre els més irresponsables del món, i d'això no se'n pot culpar al gobern. Però el que sí que pot fer el gobern és ser molt més estricte en la persecució dels temeraris i molt més dur amb els càstigs que se'ls ha d'aplicar.

Kite

... flying a kite, together, at the beach, on a wonderful sunny Sunday morning...

Llegir

Vaig aprendre a llegir a l'escola Bernat de Riudemeia, al primer curs, amb un professor que es deia Joan Manuel. La propera vegada que recordo haver après alguna cosa, era ja a l'institut de batxillerat Alexandre Satorras.

75è aniversari de la II República

Avui és el 75è aniversari de la proclamació de la II República espanyola. A mi m'agradaria que Catalunya, que Espanya, fos una república. La monarquia és una burla a la ciutadania, perquè cap ésser humà hauria de tenir cap privilegi sobre cap altre. I especialment en el cas espanyol, tenim rei perquè així ho va manar el dictador Franco, que fou el responsable de tombar la II República. El just seria que, un cop mort el dictador, haguéssim tornat al mateix règim que érem abans de la Guerra Civil. A més, avui a Espanya encara és tabú criticar la monarquia. A mi em sembla una prohibició del dret fonamental a l'expressió lliure del pensament. Però a mi ningú em calla. Fora el rei! Visca la República!

A continuació podeu llegir l'adreça de Francesc Macià el dia 14 d'abril del 1931:

Catalans :

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d’abril de 1931.

El President
FRANCESC MACIÀ

Snob

- Has vist "Brokeback Mountain"?
- Sí!
- I què tal? Et va agradar?
- No està gens malament, però el llibre és molt millor ...
- Snob!

Berlusconi

Powered by Castpost
A rivederci! You took advantage of your position to benefit yourself, and stayed in the power too long. I hope you never come back. Italia deserves much better than that.

No Way!

Pensaves que després d'escriure durant tres mesos diàriament em saltaria un dia perquè sí? No way!

95th

From floor 95th, at the Hancock Tower, facing North. Chicago, my kind of town!

Bamboo

Lucky bamboo. And everything is going to be alright!

Vacances

- I què farem aquestes vacances de Setmana Santa?
- Noi, amb aquesta neu, no ho sé pas!

Accents

Gairebé una setmana sense connexió a casa. No podia escriure en català perquè em faltaven els accents!

Drive carefully!

Beckham

They say Beckham has a disorder, because, among many other things, he sorts his shirts in the closet by colors. And I ask to myself: is there any other way?

No Time

No internet connection, and no time for writing today. This moving is just driving me crazy.

Monday

The Mamas and The Papas cantaven "Monday, Monday, so good to me!". Mai ho he acabat d'entendre.

I Need You

Powered by Castpost

Juan Ramón Jiménez

Primavera amarilla

Abril venía, lleno
todo de flores amarillas:
amarillo el arroyo,
amarillo el vallado, la colina,
el cementerio de los niños,
el huerto aquel, donde el amor vivía.

El sol ungía de amarillo el mundo,
con sus luces caídas;
¡ay, por los lirios áureos,
el agua de oro, tibia;
las amarillas mariposas
sobre las rosas amarillas!

Guirnaldas amarillas escalaban
los árboles; ¡el día
era una gracia perfumada de oro,
en un dorado despertar de vida!
Entre los huesos de los muertos
abría Dios sus manos amarillas.