Antoni Soy

Antoni Soy serà el nou Secretari General d'Indústria de la Generalitat de Catalunya. Soy, professor d'Economia a la Universitat de Barcelona, va entrar a la política com a cap de llista d'una llista d'independents per a l'alcaldia d'Argentona. A la llista hi havia gent que sortia del PSC, d'ICV i d'ERC, però que es presentaven com a independents. Va guanyar les eleccions (dues vegades) per un marge molt escàs de vots, i les dues vegades va obtenir l'alcaldia amb el suport del grup municipal del PSC (la senyora Montserrat Brugal). El sr. Soy era proper a ERC però sense carnet. En el tràmit de negociació de l'Estatut, el sr. Soy va ser proposat per ERC per com a expert en matèria de finançament i va literalment ser present en tot el procés estatutari (se'l podia veure sempre per televisió a les negociacions al costat de Rubalcaba i altres polítics). A Argentona molts vilatans el criticaven (o el critiquen encara) perquè posava massa interès en la seva promoció personal per tal d'acaparar protagonisme a nivell nacional en detriment de la gestió local. A Argentona la seva alcaldia ha generat molta polèmica. Dos exemples: el nou sistema de recollida de residus; i l'enderrocament de Can Doro. Alguns sectors locals (preferentment propers a CiU), han criticat la gestió urbanística de Soy en favor de la "zona alta" de la vila (els voltants de la Font Picant), on el senyor Soy ha invertit quantitats importants de diner públic per tal d'urbanitzar zones que semblen no preferents, però que beneficiarien als "amics" que van pagar les campanyes electorals del senyor Soy. Això no ha estat mai demostrat objectivament i és una arma de desgast que sectors polítics oposats a Soy han utilitzat per tal d'erosionar la seva gestió. Però altres parts de la vila que fa anys que necessiten inversió en urbanisme continuen sense ser ateses. De qualsevol manera, Soy, militant ara d'ERC, haurà de deixar l'alcaldia d'Argentona i les seves classes a la Universitat per ocupar una secretaria general, la d'Indústria, que li donarà molta feina i potser molta raó als que sempre l'han criticat per ser un trepa que ha utilitzat l'alcaldia d'Argentona per guanyar-se un lloc a la Generalitat.

To Believe In

José Montilla, 128è president de la Generalitat de Catalunya

Malice

Ronaldinho

Barça 4-0 Villareal 25 Novembre 2006 Camp Nou

Ice Skating

Toyota Corolla LE 2007

Happy Thanksgiving

Planet Earth

Living Is Easy with Eyes Closed

Chilin' Out!

Roma

Felicidades Lisa y Ludwig!!!

Overwhelmed

Zombies

Jordi Sarsanedas i Vives (1925-2006)

MITE DEL MONSTRE GENTIL

Ara que el turment ha passat, que m'he blegat al silenci del casal, a la vida del casal que ni sabíem, quan tot és desnuat i la mirada buida s'ajeu damunt la pau del darrer vespre, la mirada ja sola per sempre...
La foto als dits, la primera. Recordo que Lucette passà el canal per prendre-la. Massa cel, massa arbres que ens fan menuts. Era així, al meu costat? No he oblidat la corba del pòmul, grassa, com es fonia amb la vora exterior de l'òrbita, la pell blanca damunt el teixit sedós dels capilars blaus, aquella manera d'ésser diferentment present, la silueta d'una feixuga perfecció. Però, aquell dia, ¿com era aquell dia, al meu costat, amb aquest abric clar, el portamonedes penjant de l'espatlla i aquest rostre fosc i menut?
Caminàrem pel moll del canal, fins al port. Els docs estaven closos. Només hi havia, a l'aigua verda, una barcassa-cisterna platejada i, bastant lluny, a l'ombra dels pollancres, tres noiets que nedaven nus. Ens aturàrem una llarga estona sota el grup de Neptú i les Nàiades.
Vaig enamorar-me'n més tard. Sé bé quan i com. Tota la vila era al jardí. La gent dinava per grups, asseguda a l'herba. Érem sota els tells de vora el tennis. Darrera d'ella, jo veia la cantonada daurada del casal, les barraques blanques i vermelles, blanques i verdes, blanques i blaves de la kermesse i la toia que coronava el pal de la cucanya. Posà el darrer plat damunt el tovalló, es deixà caure enrera, damunt l'herba, i se li inflà el pit. Mirava la llum en el fullam. Vaig dir:
—T'estimo.
Era veritat? Romangué immòbil, la boca se li féu més íntima, delicada, visceral, i em mirà amb fixesa.
—T'estimo.
Era veritat? Vaig inclinar-me cap als seus llavis frescos i vaig deixar rodolar el cap al seu costat. L'amava pregonament.
Quan s'incorporà i m'oferí les mans, per primera vegada vaig veure, enlairat per damunt de la seva espatlla, el seu tercer braç.
Mossèn Pere jugava a tennis. Corria a la xarxa, a collir la pilota, i la sotana li voleiava damunt els mitjons negres, mentre allargava la raqueta. Tenia la cara vermella i suada sota la boina. Se li formaven gotes entre les celles i darrera les aletes del nas, i bleixava de cansament. Digué:
—Fill meu, ¿és aquest el teu amor més durable que les roques? ¿No has pensat què serà del teu amor, si només és amor al cos, quan la vellesa hagi enderrocat l'ídol dels teus sentits? En altre lloc cal col·locar-lo, col·locar-lo en allò que és immortal i incorruptible, en allò que mereix l'amor de Déu mateix. I els anys passaran damunt un lligam infrangible. Quins ulls, quina orbetat és la teva? ¿No saps mirar cap a la contrada on les coses duren, no saps construir per a l'eternitat? Que el teu amor sigui obediència al Senyor, via del Senyor, per la qual les coses del Senyor siguin fetes. Que hi hagi Ell estimant-se en vosaltres, i què importaran aleshores els defectes dels cossos, home lleuger?
Vaig dir:
—Sé què pots dir i què et fa plorar. Si tu ets perfecta i angèlica, per què no puc estimar-te i veure't a tu sola? Si en tu no t'estimo a tu, a tu en cada corba del teu cos, en cada gram del teu pes i en cada plec o cada nus del teu pensament, què és el meu amor? ¿Una dolorosa mentida? ¿I si jo et digués que amor en tu la teva semblança, la semblança de tu amb tu mateixa? T'he vist rompre't, desfer-te, com si s'haguessin glaçat els miralls.
Lucette passà perseguint el gos, alegre, corrent, travessant la tarda.
Ella es féu tallar el braç. Quan la vaig anar a buscar a la clínica, tenia el rostre un xic trist, amb un somriure las, d'abandó desesperat.
Ens instal·làrem al casal.
Ja sóc sol. Sol amb els rosers i les pedres, les llindes de quimeres fitomorfes de les finestres. Ja tot és al darrer dia, al punt més alt de nosaltres mateixos. No he estat feliç.


Barcelona, 1947.

(Del llibre Mites. Barcelona: Selecta, 1954)

Let's Get Back to Work

Massive Attack

T-Shirt

Joe Satriani

Yesterday, I was walking around Chicago. I was walking over one of the bridges. Something real funny happened. It was just one of those things that happens when you’re not thinking and you’re just looking around.
I was in the middle of the bridge, walking, and it was a cold, gray day. I saw this pole sticking over the bridge barrier to my left. It was sort of rising out of nowhere. I immediately had this musical interpretation of this thing, just appearing out of nowhere. In a second I knew what it was. A barge was passing underneath the bridge and it was carrying this crane and poles. But all I saw was the pole first, as if it were rising out of the sea, looking straight into the air. It just got me thinking right away about some sort of sound or guitar part that worked around the fantasy of some unusual object rising out of the water, maybe in a town like Chicago, just rising out and getting larger and larger as it looms over the city.

Dolphins

Berlin Wall

Democrats

After 12 years, Democrats will dominate the Congress and the Senate again. Donald Rumsfeld is gone, and Bush will be soon history. That's good!

On Sale Today

... at a New York Art Gallery, for "only" $56,000,000.

Joohn Stuart Mill

"The only purpose for which power can be rightfully exercised over any member of a civilized community, against his will, is to prevent harm to others. His own good, either physical or moral, is not a sufficient warrant" From On Liberty (1859).

Més tripartit

CiU va guanyar les eleccions catalanes del passat 1 de novembre; en nombre total de vots, en nombre de diputats, en totes les circumscripcions i en totes les comarques excepte en tres. Li va treure una diferència d'onze diputats al PSC. Tots els partits van baixar en nombre de vots, excepte IC i Ciutadans, que obté tres diputats en la seva primera participació electoral. L'abstenció fou notable, del 43,2%, la segona més baixa des de la recuperació de la democràcia i un signe inequívoc que la gent està perdent la confiança en la classe política. ERC, que té la clau de la gobernabilitat, ha acabat negociant un altre cop amb el PSC i ICV per renovar el tripartit. Un parell de comentaris. El pacte és totalment legítim, i no s'entén el cabreig de CiU quan ells divendres van oferir -com a primera opció- un gobern de coalició al PSC. Quan el PSC, en contra del que volia el PSOE, va rebutjar una "sociovergència", aleshores CiU a corre cuita va oferir un pacte a ERC. D'altra banda, a mi personalment el pacte d'esquerres aquesta vegada no em sembla una bona idea. Per diversos motius. El primer, perquè Montilla no em sembla un bon president per Catalunya. Segon, per la gran diferència de vots, aquesta vegada, entre el PSC i CiU. I tercer, perquè el PSC va fer fora a ERC del gobern durant la passada legislatura. Sembla que el nou gobern podria mancar de la solidesa que necessita el gobern de la Generalitat ara per ara. Les altres dues opcions que quedaven haurien estat CiU + ERC, o CiU gobernant en solitari. Temps al temps i a veure com aniran les coses aquesta vegada.
Postil·la: Em sembla que CiU ha comès un gran error: el DVD Confidencial.CAT. És una bona forma de fer enemics. Primer, signar davant notari que no pactarà amb el PP. I després, fer campanya contra el tripartit i, en conseqüència, contra els tres partits que el conformaren (PSC-ERC-ICV). Era improbable que CiU guanyés amb una majoria suficient per gobernar en solitari. Per tant, l'estratègia de confrontació -contra tots i tothom, com si anés sobrada- ha estat un rotund error.

Woody Allen

Until We Die ...

Missil

Eleccions 2006

Convergència ha guanyat les eleccions, però ERC continua tenint la clau.