Saturday, September 30, 2006
Friday, September 29, 2006
Thursday, September 28, 2006
Wednesday, September 27, 2006
Tuesday, September 26, 2006
Sunday, September 24, 2006
Saturday, September 23, 2006
Friday, September 22, 2006
Wednesday, September 20, 2006
Tuesday, September 19, 2006
Monday, September 18, 2006
Sunday, September 17, 2006
Saturday, September 16, 2006
Friday, September 15, 2006
Thursday, September 14, 2006
Wednesday, September 13, 2006
Tuesday, September 12, 2006
Monday, September 11, 2006
Diada Nacional de Catalunya

Ai ditxosa Catalunya qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor declarada ens té la guerra.
Lo gran comte d'Olivar sempre li burxa l'aurella:
"Ara és hora, nostre rei, ara és hora que fem guerra."
Contra de los catalans ja ho veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes,
n'han cremada una iglésia que Santa Coloma es deia,
cremen albes i casulles, los calzes i les patenes
i el Santíssim Sagrament, alabat sigui per sempre.
Mataren un sacerdot mentres que la missa deia,
mataren un cavaller a la porta de l'iglésia,
Don Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa.
El pa que no era blanc deien que era massa negre,
lo daven an els cavalls sols per assolar la terra.
Lo vi que no era bo etgegaven les aixetes,
lo tiraven pels carrers sols per a regar la terra;
a presencia dels seus pares deshonraven les donzelles.
En daven part al virrei del mal que aquells soldats feien:
"Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre."
A vista de tot això s'és esvalotat la terra.
Entraren a Barcelona mil persones forasteres,
entren com a segadors, com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n'hi ha ja n'han morta la primera;
en mataren el virrei a l'entrant de la galera;
mataren els diputats i els jutges de l'audiència.
Anaren a la presó, donen llibertat als presos.
Lo bisbe els va beneir amb la mà dreta i esquerra:
"On es vostre capità a on és la vostra bandera?"
Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre:
"Aquí és nostre capità, aquí és nostre bandera.
A les armes, catalans, que us han declarat la guerra."
Extret del llibre "Romancer català", text establert per Manuel Milà i Fontanals, a cura de Joan Antoni Paloma. Edicions 62
Milà, amb un rigor científic implacable, edità les cançons tal com les havien recollides ell i els seus col·laboradors de viva veu a Catalunya i, de manera més esporàdica, al País Valencià, a les Illes, al Rosselló i a L'Alguer. Aquí s'ha regularitzat l'ortografia i la puntuació segons les normes modernes.
Visca Catalunya Lliure !!!



























